Fou per voluntat de Déu
que visc amb aquesta ansietat,
que tots els ais són meus,
que és complet el meu enyor.
Fou per voluntat de Déu.
Quina estranya forma de vida
té aquest cor meu:
viu una vida perduda,
qui li donaria aquest do?
Quina estranya forma de vida,
viu una vida perduda,
qui li donaria aquest do?
Quina estranya forma de vida,
Cor independent,
cor que no governo:
viu perdut entre la gent,
obstinadament sagnant,
cor independent.
Jo no t'acompanyo més:
Para, deixa de batre
Si no saps cap a on vas,
per què insisteixes en córrer?
Jo no t'acompanyo més.
Si no saps cap a on vas,
per què insisteixes en córrer?
Jo no t'acompanyo més.
Si no saps cap a on vas,
para, deixa de batre,
jo no t'acompanyo més.