Esperit de mar [Polish translation]

Vora el mar,

Entre els brams dels trons,

Hi ha una gent esperant

Una llum

Que es vagi acostant

Sota els llamps.

Vora el mar

De genolls, plorant,

Dones grans estan resant:

«Oh! Déu meu,

Tu qui tens el poder,

Jo t'imploro!»

Però aquest mar,

Sempre traïcioner,

Agafa l'amor

I l'esperit... Juga amb ells.

És la por

De tants mariners,

L'amargor d'un adéu

Com tants més.

[Tornada:]

Un instant

I el seu món es perd

Sota les aigües

Que estimaven tant!

Adéu germà!

Dón records al vell

Que avui, jo marxo i, potser,

No torni més!

Vora el mar,

Al compàs del vent,

Ones fan de cavall

D'homes bons,

Que han anat a lluitar

Per menjar.

Llops de mar

Que no viuran més

L'emoció d'un nen corrent

Cap el port,

Ple d'amor,

Amb la mare...

(El mar... Aquell món...

El mar etern...)

Quin mal any

Per aquella gent!

Primer en Joan,

El seu nét -

El més gran.

I ara, el mar

N'ha robat un més:

Pare i fill junts al cel!

Si és que hi ha cel...

[Tornada:]

Un instant

I el seu món es perd

Sota les aigües

Que estimaven tant!

Adéu germà!

Dón records al vell

Que avui, jo marxo i, potser,

No torni més!

Fill meu!

Fill meu!

Fill meu...!