Perquè és amarga la veritat
Vull expulsar aquesta de la boca,
I si el seu fel toca l’ànima
Amagar-la és estupidesa
Sapigueu, ja que la llibertat
Va engendrar en la meva paresa
La pobresa
Qui n’és que torna el guerxo tal com un seductor
I prudent aquest sense consell ?
Qui n’és que al vell avariciós
serveix de Riu Jordà ?
Qui n’és que fa dels pedres pa
Sense esser el veritable Deu
El Diners.
Qui n’és que amb la seva fúria espanta
El seu espectre i la seva corona al rei ?
Qui faltant de lei
mereix el nom de Santa ?
Qui n’és que amb humilitat alça
Al cel el cap ?
La Pobresa,
Qui n’és que fa els jutges amb pasió
sense ser ungüent
Pueix untant-les les seves mans
els ablaneix el cor .
Qui n’és que paga sense obstrució
Amb or i no amb acer ?
El Diners
Qui n’és que cerca que s’allunyi
del sol la gloria vana .
Qui n’és que tot seient Cristia,
Té la cara d’heretge ?
Que fa que al home l’afligeixen
el menyspreu i la tristessa
La Pobresa
Perquè és amarga la veritat
Vull expulsar aquesta de la boca,
I si el seu fel toca l’ànima
Amagar-la és estupidesa
Sapigueu, ja que la llibertat
Va engendrar en la meva paressa
La pobresa.