Jo voldria fer-te un llibre de cançons,
les més belles i exquisides.
De cançons sense paraules ni arguments;
sense ritme i sense rimes...
Jo voldria fer-te un llibre de cançons
amb aromes i harmonies;
amb aromes de violeta i marduixí
i harmonies de bosquina.
Jo voldria que aquest llibre de cançons
tan sublims, tan exquisides,
no el pogués llegir ningú més que els ocells
i les flors i tu, ma vida...
I en tornar-se el cel un mar glaçat i fosc
els ocells a tu vindrien
per deixar llur cant de neu al teu coixí
amb mil flors, de llum, clafides.
I amb el trenc de la clara alba, els tendres sons
d'aquest llibre, espellirien
en nous versos qui, encar seran més bells
que els estels que al cel habiten...