En la fosca fatal veig un cos fet a miques;
Quin horrible malson que no em deixa dormir!
No he vist cadàver així, fa por cada bocí
Però llavors obro els ulls i el malson és en mi!
Era un home famós, el gran místic de Rússia
Quan el Tzar va trair-me em donaren per mort
He fet que paguin per mi, però aquella petita ha fugit...
Ja pots córrer ben lluny, s'acaba la sort!
En la fosca fatal, vine a trobar-te
És la fosca fatal, dolça maldat
La veig a París, s'ha acabat el permís
En la fosca fatal... «Queda poc!»
Puc sentir els meus poders, ara tots em retornen
Vull un llaç i un bon raig de colònia a la pell
Cada peça torna al seu lloc, és el principi del joc
«до свидания» (adéu-siau) a Annya reial... Adéu
És la fosca fatal, vés a cercar-la
«No se n'escapa ningú!»
És la fosca fatal, pobre de tu
Penja d'un fil, el teu cor infantil
És la fosca fatal... «Negra llum!»
En la fosca fatal, masses dins l'aire (l'aire)
En la fosca fatal, venen per tu (corre)
He dit el senyal, és la recta final
En la fosca fatal, en la fosca fatal
Com podria veure una mostra, que sabeu que sóc
(En la fosca fatal, en la fosca fatal...)
Au aneu, la peça és ben vostra
(En la fosca fatal, en la fosca fatal, en la fosca fatal...)
«Feu-li mal!»