Em veurás volar
Per la ciutat de la fúria
On ningú sap del meu
I jo sóc part de tothom
Res canviarà
Amb un avís de corba
En les seves cares veig la por
Ja no hi ha faules
A la ciutat de la fúria
Em veurás caure
Com un au de presa
Em veurás caure
Sobre terrasses desertes
Et despullaré
Per les carrers blaves
Em refugiaré
Aviat de tots despertin
Em deixaràs dormir a l'alba
Entre teves cames, entre teves cames
Sabràs ocultar-me bé i desaparèixer
Entre la boira, entre la boira
Un home alat,
estranya la terra
Em veurás volar
Per la ciutat de la fúria
On ningú sap del meu
I jo sóc part de tothom
Amb la llum del sol
Es fonen les meves ales
Només trobada en la foscor
El que m'uneix,
amb la ciutat de la fúria
Em veurás caure
Com una fletxa salvatge
Em veurás caure
Entre vols fugaços
Buenos Aires es veu,
tan susceptible
Aquest destí de fúria és
El que en seves cares persisteix
Em deixaràs dormir a l'alba
Entre teves cames, entre teves cames
Sabràs ocultar-me bé i desaparèixer
Entre la boira, entre la boira
Un home alat,
prefereix la nit
Em veurás tornar
Em veurás tornar
A la ciutat de la fúria