Et dirigeixes a Déu quan les coses no van bé,
Quan el cel s'enfonsa a sobre teu.
Et sents tant sol quan el tren descarrila.
Cauen gotes dels ulls quan l'esperança et dóna l'esquena,
Quan veus ta mare perdre el control.
Ho remets tot a Déu a sobre el teu llit de l'hospital.
Estic perdent l'equilibri a sobre d'aquesta atracció.
Sota el sol d'estiu, veig com cau la neu.
Deixes de burlar-te de Déu quan les penes t'assetgen.
Tornada:
Hi ha dies així, on res va bé, aferrat en el teu malestar.
Quan els àngels ploren a la vora de la teva finestra.
Hi ha dies així, on res va bé, on et tortures el cap.
Si l'esperança mor, podrà tornar a néixer de nou?
Mira com em cremo, quan s'apaguen els llums.
Escolta com crido a les portes de l'infern.
Mira com caic sense ningú al darrera per aguantar-me. Torno a ser pols...
Et dirigeixes a Déu quan la roda ha deixat de girar.
Els amics t'obliden com una cançó d'estiu.
L'amor ell també s'adorm i s'apaga.
Et dirigeixes a Déu quan vas baixant d'esglaons,
Perquè els diners estan bé, però no són eterns.
No dures molt, si només voles amb una única ala
Tornada
És la llum o la foscor,
L'amor o la glòria,
La derrota, la victòria,
O guanyes, o fiques la pota,
Només vols evadir-te, fugir dels teus malsons.
No vull pas deixar escapar la meva vida, deixar que marxi el vagó,
Tocar l'infinit, com si haguessis de morir demà.
No vull pas que m'oblidis quan estiguis disgustat.
Mentre espero la fi...