En aquell fosc i vell cafè,
Sola a un racó discret,
Ella hi seu cada tarda
Somniant glòries del passat,
D'un temps que ja se'n va anar
I del que no pot oblidar-se.
Digue'ns, què et resta del ahir,
Quan la misèria és avui
La teva fidel companya?
Potser unes arrugues de desamor
O un vestit vell i sense color
Que vas lluir a algun ball de gala...
[Tornada:]
I en aquell fosc i vell cafè
Hi deixes la vida lentament,
I et mors d'angoixa i desesper...
I aquells que es tornaven bojos per tu,
Ara que ets vella, no volen saber
L'amarga tristesa dels teus ulls!
Qui et va robar la joventut,
Pagant il·lusions amb falsedat?
Qui et va comprar com un objecte?
Mai va ser amor; sols interès...
Per deixar-te sola després,
En el menyspreu i l'indiferència.
I encara esperes un poc d'amor
Romput o de segona mà...
Ja tant te fa...
[Tornada:]
I en aquell fosc i vell cafè
Hi deixes la vida lentament,
I et mors d'angoixa i desesper...
I aquells que es tornaven bojos per tu,
Ara que ets vella, no volen saber
L'amarga tristesa dels teus ulls!