Emmenez-moi [Catalan translation]

Als molls, on el pes i l'avorriment

em dobleguen l'esquena,

arriben amb la panxa botida

de fruites els vaixells.

Vénen de la fi del món

portant amb ells

idees errants,

reflexos del cel blau,

de miratges.

Arrossegant una olor picant

de països desconeguts

i estius eterns,

on s'hi viu gairebé nu

a les platges.

Jo, que no he conegut en ma vida

més que el cel del nord,

m'agradaria netejar aquest gris

canviant el rumb.

Porteu-me al final de la terra,

porteu-me al país de les meravelles,

em sembla que la misèria

seria menys dolorosa al sol.

Als bars, al vespre,

amb els mariners

quan parlem de noies i d'amor

amb un got a la mà,

perdo la noció de coses

i de sobte el meu pensament

se m'enduu i em deixa anar

a un meravellós estiu

a la platja,

on hi veig, estenent els braços,

l'amor, que com un boig

ensopega amb mi.

I jo em penjo al coll

del meu somni.

Quan els bars tanquen, i els mariners

es reuneixen al vaixell,

jo continuo somiant fins al matí

dempeus al port.

Porteu-me al final de la terra,

porteu-me al país de les meravelles,

em sembla que la misèria

seria menys dolorosa al sol.

Un dia, en un vaixell cruixint

des del casc fins a la coberta,

per tal de sortir treballaria dins

la carbonera.

Prenent el camí que porta

als meus somnis d'infant,

a les illes llunyanes,

on res no importa,

només viure.

On les noies sospirant

et roben el cor

en trenar, m'han dit,

aquests collarets de flors

que embriaguen.

Fugiria deixant el meu passat

sense cap remordiment,

sense equipatge i el cor alliberat,

cantant molt fort.

Porteu-me al final de la terra,

porteu-me al país de les meravelles,

em sembla que la misèria

seria menys dolorosa al sol.