[Curts:]
Al peu de la serralada
De les Gavarres,
Has vingut al món
I el teu bressol
De criatura meravellada,
Quan veu la claror,
Ha rebut la flaire
D’espígol, farigola
I de totes les flors.
Quan una fada pentina
Els teus cabells, grocs de ginesta,
Sembla que el vent festeja
Espigues d’or... Les teves galtes, roselles!
Al peu de la serralada
De les Gavarres,
Has vingut al món
I el teu bressol
De criatura meravellada,
Quan veu la claror,
Ha rebut la flaire
D’espígol, farigola
I de totes les flors.
Quan una fada pentina
Els teus cabells, grocs de ginesta,
Sembla que el vent festeja
Espigues d’or... Les teves galtes, roselles!
[Llargs:]
Són les nines dels teus ulls
Pures aigües marines
D’una mar llisa d’esculls,
De les cales de Treumal
Que, amb la mirada dolça,
Espanten l’ombra del mal.
Ets la joia dels teus avis
Quan brolla la teva veu
De la cirera dels llavis
I tornes més blau del cel!
Emma, riu i canta sempre!
Juga i salta a dins de l’hort
I balla, al mig de la plaça,
Una sardana
Que la vila de Calonge
Ja engalana
Les finestres i els balcons!
Ets la joia dels teus avis
Quan brolla la teva veu
De la cirera dels llavis
I tornes més blau del cel!
Emma, riu i canta sempre!
Juga i salta a dins de l’hort
I balla, al mig de la plaça,
Una sardana
Que la vila de Calonge
Ja engalana
Les finestres i els balcons!