Ells s’han adormit.
La fira ja és buida, la gent se n’ha anat.
Ja és tard.
I en una maleta de cartó folrat,
tots sols, dormen els titelles.
Sols, tots sols, dormen els titelles.
Ells ja estant cansats.
Tot el dia unes mans els han tingut ballant
davant
els ulls oberts d’un bocabadats infants.
Tots sols, dormen els titelles.
Sols, tots sols, dormen els titelles.
La bruixa i el rei,
l’heroi, la princesa
i el vell assenyat,
tots dormen plegats
en una maleta.
Ells dormen contents.
El dia ha estat bo i la gent s’ha acostat
al parc,
i ha omplert la barraca aplaudint el seu art.
Tots sols, dormen els titelles.
Sols, tots sols, dormen els titelles.
Sense saber quan
la vella maleta s’ha de tornar a obrir.
Ells han
de creuar la terra com un pelegrí.
Tots sols, dormen els titelles.
Sols, tots sols, dormen els titelles.
Vindran dies clars,
de pluja i de tempesta,
però han d’anar endavant,
sempre hi ha un infant
que espera els titelles.