Els sons de Nôtre Dame [The bells of Notre Dame] [English translation]

Neix un nou dia,

Paris es desperta amb els sons de Notre Dame.

Ja piquen els peixos, el forn ja es obert

amb els sons de Notre Dame.

Les campanes més grosses ja tronen,

les petites son suaus com un salm.

La gent de Paris diu que el seu esperit és el so,

el so de Notre Dame

-Escolteu-les tenen un so tan bonic,

tan ric amb matisos i amb un humor tan caminant.

Per què potser no ho sabeu?

però no toquen totes soles

- Ah no?

-No, beneit, allà a dalt, allà a dalt de tot,

ben ben ben amunt de la torre fosca

i viu un misteriós campaner,

i qui és aquesta criatura?

- Qui?

- Què és?

-Què?

- Com hi va anar a parar allà a dalt?

- Com?

-Calla!

- Ai!

- En Clopin us ho explicarà.

És la historia, la historia d’un home i d’un monstre.

És negra nit i es respira neguit,

però pels molls de Notre Dame,

-Calla per l'amor de Deu, ens descobriran!

- Calla petit meu

quatre gitanos s’esmunyen per sota dels molls de Notre Dame.

- Son quatre ?

Han disparat una trampa als gitanos

i ara miren amb ulls esvarats.

El genet misteriós que emergeix de la fosc dels molls,

els molls de Notre Dame.

Era en Frollo càstig dels malvats de cor o pell.

Veia corrupcions per tot arreu,

però mai en ell.

- Porteu aquests gitanos paràsits al palau de justícia

- Ei tu! Què amagues?

- Alguna cosa robada, endavant pren-li!

Va fugir corrents.

- No! - va cridar l'ardiaca.

- No és més que un dimoni infidel, el retorno al infern d'on ha sortit

Mira la sang que a vessat fa un moment,

pels graons de Notre Dame.

- No en soc culpable, s'escapava i l'he perseguida

Vols afegir sang d’un nen innocent,

als graons de Notre Dame?

- Tinc la consciencia tranquil·la

Pots mentir i enganyar als qui et segueixen,

pots jurar feies cap mal,

però no pots escapar-te ni pots amagar-te del so dels ulls,

d’aquests grans ulls de Notre Dame

Les paraules l’han frenat i dubta tot d'un cop

Frollo sent la certa por, que Deu el veu de prop.

- Què voleu què faci?

- Tenir cura de l'infant i que pujar-lo com si fos teu?

- Què hem voleu carregar aquest... esgarrat?

Està bé, però he de deixar que visqui aquí, a la catedral

- A la catedral, però on?

- Tant li fa.

Vull assegurar-me que no surti mai d'aquí,

- El campanar podria ser un bon lloc i qui sap,

els camins de Deu son inescrutables.

pobre criatura però Deu sap que un monstre així em pot servir.

I Frollo el va batejar amb un nom cruel, a aquell infant,

un nom que significa mig format: Quasimodo

Aquí hi ha l’enigma per veure si entens els senyals de Notre Dame,

qui fa de monstre i qui d’humà?

Sota el sons sons sons sons sons sons sons de Notre Dame