Els fadrins de Sant Boi
molta fatxenda en gasten.
El més petit de tots
en gasta més que'ls altres.
Tra-la-rà!
El maco de na Laia,
tra-la-rà...
Va vestit de vellut,
botonada de plata.
Se n'ha comprat un ram
per dâ a l'enamorada.
Tra-la-rà!
El maco de la Laia,
tra-la-rà...
Quan l'ha tingut comprat
ja no sap ont posar-se'l;
ja se'l posa al barret
per fê més pompa i gala.
Tra-la-rà!
El maco de na Laia,
tra-la-rà...
Ne veu la seva amor
sola, qui's pentinava
amb una pinta d'or,
l'escarpidor de plata.
Tra-la-rà!
El maco de na Laia,
tra-la-rà...
Amb el signe que fa
coneix que n'hi té entrada.
Se'n puja escala amunt
com si fos de la casa.
Tra-la-rà!
El maco de na Laia,
tra-la-rà...
Ja n'hi presenta'l ram:
li fa mitja rialla.
Li torna a presentâ:
li fa tota plegada.
Tra-la-rà!
El maco de na Laia,
tra-la-rà...
«El ram prou me l'ha pres,
l'amor no me l'ha dada.
Si no'm doneu l'amor,
feu-me'n una abraçada.»
Tra-la-rà!
El maco de na Laia,
tra-la-rà...