Els estudiants de Tolosa lyrics

A la vila de Tolosa

N'hi ha tres estudiants

Qui en segueixen els estudis

Per ser-ne, de capellans.

Ja n'hi troben tres ninetes,

Tres ninetes molt galants.

Comencen a tirar xances:

Xances vénen i van.

Les ninetes són traidores:

Justicia van reclamant!

No triga l'espai d'una hora

Que a la presó els van portant.

El més petit sempre plora;

El mitjancer ja no tant...

El més gran els aconsola:

— «Germans meus, no ploreu tant!»

«Car tenim un germà a França,

Cavaller del Duc de Rohan.

Demanaré paper i ploma

Per escriure-li a l'instant!»

«Així que en sabrà la nova,

El tindrem ací volant.

Matarà jutges i batlles

I també a llurs escrivans.»

—«Calleu-ne! Calleu-ne, presos,

Que d'ací ja us en treuran!

Aquí teniu paper i ploma

Per escriure a qui volgau.»

A les dues de la tarda

Ja els en donen paper blanc;

A les quatre de la tarda,

A la forca els van portant...

Quan són al peu de la forca,

El seu germà és arribant.

Ja en pregunta a l'hostalera:

— «Tanta gent allà, què hi fan?»

— «Es que pengen i despengen

Tres pobrets estudiants

Qui seguien els estudis

Per ser-ne, de capellans!»

— «Calleu! Calleu, hostalera,

Que són de la meva sang!

No em diríeu, hostalera,

Per on hi seria abans?»

— «Passeu per la carretera

O per les prades i camps...»

Ja baixa del cavall negre

I se'n puja al cavall blanc.

De tant que el cavall corria

Les pedres van foguejant.

Ne desembeina l'espasa,

Pica l'esperó al cavall.

Quan és al peu de la forca,

Ja han fet el darrer badall...

Amb la punta de l'espasa,

Els hi va tallar els dogals;

Els fa un bes a cada galta

— «Déu vos perdó, els meus germans!»

Es gira al batlle i al jutge

Qui els havien sentenciat...

— «No em dirieu, jutge i batlle,

Per què heu mort els estudiants?»

— «Cavaller, deixeu els morts:

Ja no pateixen cap dany!»

«Eren burladors de nines,

Robadors de camí ral!»

— «Mentiu pel coll, els mals jutges!

Mons germans no ho foren mai!»

«Per llur mort, les vostres testes,

Penjaran sobre els portals!»

Ai, Déu! Vila de Tolosa:

Bé te'n veuràs, de treballs!

— «Aparteu's, dones prenyades,

Si voleu salvar els infants;

Perquè també hi reberien

Els qui pas mereixen mal!»

«Ai tu, vila de Tolosa!

De mi te'n recordaras!

Persones, cases i places

Han d'anar a foc i sang...»

«De la sang del senyor jutge

Els carrers se'n regaran;

Dins la sang de les ninetes

Els cavalls hi nedaran!»

«De les testes dels teus homes

Muntanyes se n'alçaran...

Adéu, vila de Tolosa:

Pas t'hagués conegut mai!»