La barca encara és a port,
Els pescadors són a la taverna;
Entre ells es desitgen sort
Encara que pensin en la galerna.
Les dones, a casa, cusen
Mentre es bressolen a vora la llar:
Totes tristes, els seus fills contemplen
I totes tremolen pensant en la mar!
[Tornada:]
El Cantàbric valent
Les onades aixeca.
Va bufant el Ponent
I les barques no vénen!
I lluny, a l’horitzó,
La primera ja es veu:
Disset homes marxaren
I en tornen deu...
I en tornen deu…!
El cel ben asserenat,
La mar estava talment en calma.
Tot ell era ben tallat
Per una barca lleugera i galana.
De sobte i sense avisar
N'arriba una plena i una altra després
I la mar, que envesteix sens parar,
S’emporta de popa a set mariners!
[Tornada:]
El Cantàbric valent
Les onades aixeca.
Va bufant el Ponent
I les barques no vénen!
I lluny, a l’horitzó,
La primera ja es veu:
Disset homes marxaren
I en tornen deu...
I en tornen deu…!