Ella té aquestes llums al fons dels seus ulls
que enceguen o enamoren.
Ella té gestos de perfum
que fan tornar boig o fan tornar gos.
I tan llunyana al seu cor,
estic segur que ella és d'un altre lloc.
Ella té aquestes maneres de no dir res
que parlen als marges dels records;
aquesta manera de caminar
quan es va a la carnisseria,
quan arriba a la meva alçada,
que estic segur que ella és d’un altre lloc.
I vaig caure en esclavitud
d’aquest somriure, d’aquesta cara
i li dic: ''emporta’m''
i estic llest per seguir qualsevol camí
cap als altres llocs, les altres vores,
però ella passa i no em respon;
per a ella les paraules no tenen valor.
Estic segur que ella és d'un altre lloc.
Ella té les mans llargues de puntaire
que torbarien la quietud d'un Vermeer,
aquesta silueta veneciana
quan s’inclina cap a les seves persianes.
Conec aquest gest de memòria.
Estic segur que ella és d'un altre lloc.
I vaig caure en esclavitud
d’aquest somriure, d’aquesta cara
i li dic: ''emporta’m''
i estic llest per seguir qualsevol camí
cap als altres llocs, les altres vores,
però ella passa i no em respon;
per a ella les paraules no tenen valor.
Estic segur que ella és d'un altre lloc.
I vaig caure en esclavitud
d’aquest somriure, d’aquesta cara
i li dic: ‘’emporta’m’’
i estic llest per seguir qualsevol camí
cap als altres llocs, altres vores,
però ella passa i no em respon.