Només resta una espelma
encesa enmig del pastís
i es vol consumir.
Ja se'n van els convidats,
tu i jo ens mirem
sense saber ben bé què dir.
Res que descobreixi el que sento:
Que aquell dia fou perfecte
i semblo tan feliç...
Res com que fa molt de temps
que em costa somriure.
Vull viure,
vull cridar,
vull sentir
l'Univers a sobre meu.
Vull córrer en llibertat,
vull trobar el meu lloc.
Una broma del destí
una melodia accelerada
en una cançó que mai no acaba.
Ja n'he tingut prou;
necessito algú que comprengui
que estic sola enmig d'un munt de gent.
Què puc fer?
Vull viure,
vull cridar,
vull sentir
l'Univers a sobre meu.
Vull córrer en llibertat,
vull plorar de joia.
Vull viure,
vull sentir
l'Univers a sobre meu,
com un nàufrag a la mar.
Vull trobar el meu lloc,
només trobar el meu loc.
Totes les joguines trencades,
tots els amants bojos,
totes les sabates de xarol.
Totes les casetes de nines
on celebrava festes
en què només hi era jo.
Torna l'esperit oblidat de l'estiu de l'amor.
Vull viure,
vull cridar,
vull sentir
l'Univers a sobre meu.
Vull córrer en llibertat,
vull plorar de joia.
Vull viure,
vull sentir
l'Univers a sobre meu,
com un nàufrag a la mar.
Vull trobar el meu lloc,
només trobar el meu loc.
Vull viure,
vull cridar,
vull sentir
l'Univers a sobre meu.
Vull córrer en llibertat,
vull plorar de joia.
Vull viure,
vull sentir
l'Univers a sobre meu,
com un nàufrag a la mar.
Vull trobar...
...el meu lloc...
Només resta una espelma
encesa enmig del pastís
i es vol consumir.