N'Amèlia està malalta,
La filla del bon rei.
Comtes la hi van a veure;
Comtes i noble gent!
Ai, que el meu cor se'm nua
Com un pom de clavells!
També n'hi va sa mare,
Quan no hi ha pus remei.
— «Filla, la meva filla,
De quin mal us queixeu?»
Ai, que el meu cor se'm nua
Com un pom de clavells!
— «Mare, la meva mare:
Bé prou que el vós sabeu!
Metzines me n'heu dades
Que em nuen el cor meu.»
Ai, que el meu cor se'm nua
Com un pom de clavells!
— «Filla, la meva filla,
D'això us confessareu.
Quan sereu confessada,
El testament fareu.»
— «Mare, la meva mare:
Ja en tinc fet, de testament;
Del testament que en feia,
Goig d'ell vós pas n'haureu!»
— «Set castells tinc a França:
Tots set en poder meu!
Quatre els deixo a Don Carles...
Don Carles, germà meu!»
— «Un d'ells el deixo als pobres
Perquè en preguin a Déu!
I, els altres dos que resten,
A la mare de Déu!»
— «Totes las meves joies,
Les d'or i les d'argent,
Quan jo ja en sigui morta,
Als argenters dureu.»
— «Filla, la meva filla...
I, a mi, què em deixareu?»
— «Mare, la meva mare,
Us deixo el marit meu!»
Ai, que el meu cor se'm nua
Com un pom de clavells!
— «Perquè el tingueu en cambra,
Ben tancat com ja feu.
Perquè tendres carícies
A la cara li feu...»
Ai, que el meu cor se'm nua
Com un pom de clavells!
— «I us deixo les xinel·les;
Les xinel·les dels peus
Perquè, en baixar l'escala
El coll vos hi trenqueu!»
Ai, que el meu cor se'm nua
Com un pom de clavells!