Jo no sé si tu saps
Que qui diu si plou
És el cel i no l’aigua
Que la passa més gran
No és senyal de res
Si un dels peus no avança
I comptem els carrers per milions d’estels
Jo tinc fe relativa…
La raó no és un do
I dormir millor
Pot canviar-nos la vida
I de cop, no sé com
T’he estimat de més
Que no, que no, no cal que diguis res
Que jo això ho arreglo en un “pim-pam”
Però de cop, no sé com
M’hi he trobat immers
Ni tu, ni jo… ni tu, ni jo sabrem
Que el sol dura un dia
He pensat l’equació
Per trobar-te el so
I me l’acosto a l’oïda
He desfet un petó
L’he estudiat de prop:
Llavis, son i saliva
I procuro ordenar cada situació
Pel seu grau d’importància
Entenent tot això
Com un mal menor
Que pot fer certa gràcia
I de cop, no sé com
T’he estimat de més
Que no, que no, no cal que diguis res
Que jo això ho arreglo en un “pim-pam”
Però de cop, no sé com
El control no hi és
Ni tu, ni jo… ni tu, ni jo sabrem
Que el sol dura un dia
I sovint se m’escapa la ironia
Ja veurem, ja veurem
Que no he vingut a fer-me el fort jo aquí amb tu
I tranquils que controlo la partida
Ja veurem, ja veurem
Que tingui bona sort i mai no siguis fum
I de cop, no sé com
T’he estimat de més
Que no, que no, no cal que diguis res
Que jo això ho arreglo en un “pim-pam”
Però de cop, no sé com
El control no hi és
Ni tu, ni jo… ni tu, ni jo sabrem
Que el sol dura un dia