El saltiró de la cardina [French translation]

[Curts:]

Pageseta moreneta,

vull cantar-te una cançó;

vull dir-te d'una vegada

que també t'estimo jo...

Com es mimen i s'estimen

per les branques els ocells!

Per què no hem d'amanyogar-nos

tu i jo, com fan ells?

No sents com refila la cardina,

qui al niu s'hi enyora, tota sola?

El company volgut, de ploma fina,

ha alçat el vol de cara al sol i no ha tornat,

i a cercar-lo ella ha volat...

[Llargs:]

Ja de retorn, el gai ocell,

refila entre les fulles...

Fent saltirons va la femella

vers l'ocell...

«Per què has trigat així?

Què hi manca al niu

de nostre amor l'encís?»

I ell li respon: «Ocella petita i bella,

seguim a saltirons,

de nostres il·lusions, l'estrella!»

I, tot saltironant per la verdor,

canta l'amor: la, la, la, la!

Veig, pageseta, que et tornes roja;

tons ulls em diuen ben clar que sí!

Com l'ocella a son ocell,

tu m'estimaràs a mi!

Dels teus llavis un petó voldria jo...

Tu m'has pres, amb tons ulls negres, el meu cor:

Ets ma vida, ets ma joia i mon tresor!

Com el cant de la cardina, el nostre cant,

serà dolç, serà amorós i triomfant!