El salt de la bella dona lyrics

Què se n'ha fet de l'amor?

Tan prest s'apaga!

El marit n'està, gelós;

la dama calla.

Parteixen de cap a Lluc...

És mitja tarda.

Ell només cerca venjar-se:

no diu paraula.

Un niu de serpents qui fiblen

com una daga.

Ai! Ai, que dins les muntanyes

cau l'horabaixa!

Ella duu el vestit de seda

blava i brodada,

dins la mà un ramell de flors,

flors de guirnalda.

Arriben a un lloc estret:

el camí es tanca.

Les murtreres de la nit

un plany exhalen...

Ai! Ai, que la nit és negra,

boira endolada...

- Mireu que és fonda la vall...

Mai no s'acaba!

El penyal tallat a plom,

roca segada.

Marit, dongueu-me la mà,

que la fondària

em fa tremolar la pell,

la pell de l'ànima.

Ai! Ai, que dins el barranc

remuga l'aigua!

La llençà dins el fondal

d'una estrabada.

Pel penya-segat rebota

la bella dama...

La fosca se l'ha engolida,

les roques callen!

Ni un rastre del crim no en resta

per recordança.

Ai! Ai, que això succeïa

abans de l'auba...

I diuen que un esbart d'àngels,

grassons, de nacre,

es va despenjar dels níguls

per emparar-la.

Alcen el vol les campanes,

tan plenes d'ales;

ja canten missa primera

àngels i frares.

Ai! Ai, que són les campanes

que m'omplen d'ales...

Bé cerca el marit fugir:

talment un lladre!

El camí volta i revolta

per la muntanya.

Quan posà el peu dins l'església,

de matinada,

va conèixer entre les ombres

aquella cara...

Ai! Ai, que entre les alzines

trencava l'auba.

Ai, que la bella dona

no és morta encara:

bé que l'ha vista el marit

agenollada!

Per, dins les clarors primeres,

just a trenc d'alba,

la va sorprendre que feia

l'ullet als àngels...

Ai! Ai, que la bella dona

no és morta encara...