En els mals moments
és millor dormir i no sentir.
El que va passar quan ens vam trobar,
no ho sé oblidar...
Amagant el cap a sota el coixí
i pensant en com jo t’ho podria dir,
per fi...
No sé ni quan ni com,
no sé ni què ni a on...
Només sé que som
dues gotes dins la mar
que un dia s’han trobat
per casualitat.
Esperant que trobis el teu camí,
que jo sé que et portarà fins aquí,
amb mi...
Digue’m quan podràs decidir
que hi vols restar sempre, amb mi...
Per fi amb mi!
Deixa’t guiar pel teu destí
i si no et porta aquí,
una petjada fosca hi quedarà, ben clavada
al meu cor.
Vine amb mi o perdo la partida...
I el que et vull dir és «t’estimo».
Sempre t’he buscat
fins que me n’he adonat
que et tinc al costat.
I quan t’he trobat
no he aprofitat l’oportunitat.
Adonar-me'n que el teu cor ja és ocupat,
no em fa dubtar:
penso lluitar sense parar
tot per tu!
Passen hores, passen dies,
passen mesos, passen anys.
Tanta espera em desespera:
veig que el temps es va esgotant!
I el que et vull dir és...
Digue’m quan podràs decidir
que hi vols restar sempre, amb mi...
Per fi amb mi!
Deixa’t guiar pel teu destí
i si no et porta aquí,
una petjada fosca hi quedarà, ben clavada
al meu cor.
Vine amb mi o perdo la partida...
Vine amb mi que tu ets la meva vida...
I el que et vull dir és «t’estimo».