El port de la cibolla blanca [French translation]

Diu que n'era el fill d'un vell mariner.

Son pare li deia, en veure'l partir:

Sé un port perillós, no hi cerquis recer,

si en passes a prop, més et val fugir.

Quina estranya força va portar-lo al port?

La jove que encanten al mercat d'esclaus

-qui sap d'on l'han duita, qui en coneix la sort?

del cor d'aquell jove potser en té les claus.

En pagà tot l'or que duia al talec.

-Amb tu em casaria -llavors li va dir.

Amor que enfolleix, amor que és tan cec,

i tanca la vida i la torna a obrir.

És filla d'un rei que regna molt lluny.

Bé cerca son pare sa filla d'ulls clars.

Cavallers parteixen amb l'espasa al puny.

Set anys la cercaren per terres i mars.

Les joves del regne brodaven banderes.

Ninguna podia fer res de semblant

a la que teixien les mans ventureres

d'aquella princesa comprada a l'encant.

Tots dos s'embarcaren, la nau generosa

solcava les ones, camí del castell.

La tropa dels nobles, violenta, envejosa,

volia desfer-se d'aquell jovencell.

Va caure emplomat d'una empenta al mar.

El gemec va alçar-se com una gavina;

i els ulls de la jove es varen tancar;

potser varen cloure's com una petxina.

Els metges no troben cap remei per a ella.

La ploren els pares ran del llit de morta.

La cançó d'un jove, la cançó més bella,

s'alça del carrer, enllà de la porta,

i arriba a la cambra, i la jove sent,

ni que fos un plany, un plany de dolor,

la cançó més bella, i encanta la gent,

ni que fos un plany, la cançó d'amor.