De les nits qui se'n fan dies,
el rei n'és El Paral·lel;
tot el món hi acudia
a veure aquell foc encès
d'un barri de bogeria
on tot ens sembla permès...
Aqui, hi troba l'alegria
el menestral i el burgès!
Pels noctàmbuls és un cel
el barri del Paral·lel!
Del Bataclan, del Sevilla,
del Molino i de l'Arnau,
ja s'hi escolten les campanes
de l'església de Sant Pau!
Pels noctàmbuls és un cel
el barri del Paral·lel!
Els teatres de barrila,
d'escenari sempre amb llit...
S'hi veuen coses gruixudes
i diem: «noi, quina nit!»
Aquí, hi ha unes senyoretes
qui, a mida que van cantant,
amb una gran innocència,
una puça es van buscant...
Les senyores s'esgarrifen
i els sembla un xic indecent
però després, a una terrassa
per refrescar, manca gent!
Pels noctàmbuls és un cel
el barri del Paral·lel!
Els teatres de barrila,
d'escenari sempre amb llit...
S'hi veuen coses gruixudes
i diem: «noi, quina nit!»
Aquí hi ha vedets amb plomes
i que es mouen fent l'ullet
i que, quan veuen un calvo
van a fer-li un petonet...
I veureu les cupletistes
qui canten amb intenció,
que es passegen en un cotxe
que els hi ha pagat un «senyor»...
Pels noctàmbuls és un cel
el barri del Paral·lel!
Els teatres de barrila,
d'escenari sempre amb llit...
S'hi veuen coses gruixudes
i diem: «noi, quina nit!»
Visca sempre! Visca sempre!
Visca sempre El Paral·lel!
Visca El Paral·lel!