Tota dona, de natura reial,
té un país secret que li és més ver
que aquest pàl·lid món extern...
A mitjanit, quan el silenci l'envolta,
deixa de banda agulles i llibres
i el visita d'amagat;
aclucant els ulls, ella improvisa
una tanca amb cinc barres entre bedolls,
salta per sobre, pren possessió...
Llavors corre, vola o bé cavalca
(un cavall al trot ve a saludar-la)
i viatja allà on vol!
Fa créixer l'herba, fa obrir-se els lliris
de botó a flor mentre guaita,
i els peixos mengen de la seva mà.
Ha fundat pobles, ha plantat arbredes,
ha buidat valls per rierols que corren,
frescs, a una badia tancada!
Mai he gosat interrogar el meu amor
sobre el governament del seu reialme;
sobre la seva geografia.
Ni l'he seguit entre aquells bedolls
encamellant-me sobre la tanca
i espiant entre la boira.
M'ha promès, però, quan morí,
un lloc sota el seu palau privat
a una clariana del bosc,
on creixen gencianes i violes
i a on, de vegades, ens trobàrem...