Jo vivia en el bosc molt content
caminava, no deixava de caminar.
Les matinades i les tardes eren les meves
per la nit m’ajeia per descansar
Però un dia va venir l’home amb les seves gàbies
em va embarrar i em va dur a la ciutat
En el circ em van ensenyar les piruetes
i així jo vaig perdre la meva estimada llibertat
«Conforma’t» em deia un vell tigre
«mai el sostre i el menja no han pas mancat
només exigeixen que fem les piruetes
i que als nens poguéssim alegrar.
Han passat quatre anys d'aquesta vida
amb el circ vaig recórrer el món així
però mai no vaig poder oblidar del tot,
dels meus boscs, de les meves tardes, de mi
En un petit poble allunyat
algú no va pas tancar el pany
en una nit sense lluna
i jo vaig deixar la ciutat
Ara trepitjo jo el sol del meu bosc
altra vegada, el verd de la llibertat
Estic vell, però les tardes son meves
torno al bosc, estic content de veritat.