Ni un simple somriure,
Ni una mica de llum en els seus ulls profunds,
Ni tant sols un reflex,
D'algun pensament que alegri el seu món.
Hi ha tristesa als seus ulls,
Parlant i callant i ballant amb mi,
Una pena llunyana,
que arriba a la meva ànima i és fa afecte.
El noi dels ulls tristos,
Viu sol i necessita amor,
Com l'aire necessita veure'm,
Com al sol el necessito jo.
El noi dels ulls tristos,
Ha trobat per fi una raó,
Per a fer que la seva mirada rigui,
Amb els meus petons i el meu gran amor.
Ni el seu nom conec,
I ja vull tornar a trobar-me'l a soles,
I en els seus ulls de tardor,
Dormir poc a poc oblidant les hores,
Jo pretenc saber,
Per quina estranya raó avui els seus ulls no riuen,
Jo pretenc aconseguir,
Amb tendresa i amor veure els seus ulls feliços.
El noi dels ulls tristos,
Viu sol i necessita amor,
Com l'aire necessita veure'm,
Com al sol el necessito jo.
El noi dels ulls tristos,
Ha trobat per fi una raó,
Per a fer que la seva mirada rigui,
Amb els meus petons i el meu gran amor.