Ens ho diu la història d´un vell poble
On hi habitava un monstre, fa molts anys.
Diuen que treia foc per les orelles,
Per la boca, pel nas i pels queixals!
[Tornada:]
És el mon-mon...
El monstre de Banyoles!
Qui men-men-men...
Qui menjava persones,
Oh i tant!
És el mon-mon...
El monstre de Banyoles!
Ni un jorn passava
Sense fer terrabastall!
Com veureu, tenia tanta gana
Que s´empassava els bous de tres en tres
I els cavallers que amb ell volien brega
Se'ls engrapava com qui no menja res.
[Tornada:]
És el mon-mon...
El monstre de Banyoles!
Qui men-men-men...
Qui menjava persones,
Oh i tant!
És el mon-mon...
El monstre de Banyoles!
Ni un jorn passava
Sense fer terrabastall!
I la gent de tota la contrada
Un pacte, amb gràcia, amb ell varen signar:
Donant-li cols, patates i albergínies
Perquè aquell monstre es tornes vegeterià!
[Tornada:]
És el mon-mon...
El monstre de Banyoles!
Qui men-men-men...
Qui menjava persones,
Oh i tant!
És el mon-mon...
El monstre de Banyoles!
Ni un jorn passava
Sense fer terrabastall!
N'és famós, el poble de Banyoles:
I és que la vila és coneguda arreu
Pel famós monstre i pel seu bonic estany
I pel Tren Pinxo... Un tren molt especial!
[Tornada:]
És el mon-mon...
El monstre de Banyoles!
Qui men-men-men...
Qui menjava persones,
Oh i tant!
És el mon-mon...
El monstre de Banyoles!
Ni un jorn passava
Sense fer terrabastall!