El meu poeta [Polish translation]

Anit vaig somiar que anava a ca'l poeta,

i li vaig demanar un poema per fer una cançó.

Li vaig demanar que em donàs unes paraules

com un vestit a mida pensat per lluir-lo.

La tarda era d'Estiu i, a l'hora de la sesta,

dormien les paraules dins el seu menjador.

Anava despertant les que més m'agradaven;

les anava enfilant dins el seu mocador.

El poeta llançà el mocador a l'aire,

i així em naixien arbres plens de flors.

Les paraules hi penjaven totes juntes,

hi feien garlandes de tots els colors!

Ell era el poeta a qui jo m'estimava

i que em recordava tots els meus amors

i, amb aquella veu, per mi tan coneguda,

cantà una tornada de vells trobadors.

La-ra-lara-la-la-ra la la...

Aquella nit d'Estiu a casa del poeta,

no l'oblidaré mai per molt que visqui jo:

la lluna ens ajudà a fer bona la lletra,

i a la matinada naixia una cançó...

El poeta llançà el mocador a l'aire,

i així em naixien arbres plens de flors.

Les paraules hi penjaven totes juntes,

hi feien garlandes de tots els colors!

Ell era el poeta a qui jo m'estimava

i que em recordava tots els meus amors

i, amb aquella veu, per mi tan coneguda,

cantà una tornada de vells trobadors.

La-ra-lara-la-la-ra la la...