Tots els anys que he hagut de viure
Allunyat del meu país
Ha estat una nit fosca
Un camí ple de neguit.
Penso en tot allò que enrere
Vaig deixar quan vaig partir
I amb els ulls de l'esperança
Torno encara al meu país.
No estimo res com la dolcesa
Del cel blau del meu país
Ara en sóc lluny, però me'n recordo
Dia i nit.
Si un dia hi torno el vent que em rebi
Esborrarà tots els neguits
I oblidaré els anys que he viscut
Tant sol i trist.
No hi ha res que no em recordi
Cada instant el meu país
Tot em fa pensar amb els dies
Que hi vaig viure tant feliç.
Quan camino el vent em porta
Veus que el temps no ha pas marcit
Si m'adormo el que somio
És només del meu país.
No estimo res com la dolcesa...
Abans que la mort m'arribi
Vull tornar al meu país
Trepitjar la terra amiga,
Caminar per vells camins.
Vull sentir les veus que estimo,
Vull plorar pels vells amics
I morir quan sigui l'hora
Sota el cel del meu país.
No estimo res com la dolcesa
Del cel blau del meu país!