El meu avi va anar a Cuba
a bordo del Català
el millor barco de guerra
de la flota d’ultramar.
El timoner i el nostre amo
i catorze mariners,
eren nascuts a Calella,
eren nascuts, a Palafrugell.
Tornada
Quan el català, sortia a la mar,
els nois de Calella, feien un cremat,
mans a la guitarra
solien cantar, solien cantar:
Visca Catalunya! Visca el Català!!
Arribaren temps de guerra,
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
Els mariners de Calella
i el meu avi en mig de tots
varen morir a coberta,
varen morir, al peu del canó.
Tornada
Quan el Català, sortia a la mar,
cridava el meu avi: Apa nois que és tard!
però el valents de a bordo,
no varen tornar, no varen tornar…
tingueren la culpa, els Americans!!