Amb setanta anys a l'esquena,
la pipa sempre a flor de llavi,
contemplant la nit serena,
vora la mar s'hi passeja un avi.
Tota la vida gronxat per les ones,
amb son bastó caminant a l'atzar,
contemplant la nit serena,
es passeja un llop de mar.
Quan el temporal i la tramuntana
inflaven les veles d'un vell bergantí,
jove i aferrat al pal de messana,
cridava ben fort: «El mar és per mi!»
Ara que ja és vell, al vespre no marxa,
ja no va a la pesca, ja no té companys.
Només va a passeig i enyora la xarxa,
camina feixuc pel pes de tants anys.
Quan el temporal i la tramuntana
inflaven les veles d'un vell bergantí,
jove i aferrat al pal de messana,
cridava ben fort: «El mar és per mi!»
Ara que ja és vell, al vespre no marxa,
ja no va a la pesca, ja no té companys.
Només va a passeig i enyora la xarxa,
camina feixuc pel pes de tants anys.