El ganivet de dos talls [English translation]

Per divertir mes penes,

Sospirs, llantons i plors,

Un dia em determino

De dictar una cançó.

Sobre és d'una donzella

I el que a mi m'ha passat:

Cregueu que mor en vida

Qui viu enamorat!

Jo no us-e l'anomeno

Perquè no li en sé el nom;

La terra que ella habita

Vora el Salt del Colom.

Ditxa de pare i mare,

De germans i parents,

Diu que d'aquell llinatge

N'hi viu un tal Clavell.

Els traginers qui hi passen,

Passen pel camí ral;

Pel camí de Cardona,

Quan van a buscar sal.

Ja la en senten que cante:

No es cansen d'escoltar,

Car sembla la sirena

Quan canta dins la mar!

Jo d'aquella casa

Prou me'n puc recordar,

Que era per Carnestoltes

Ço que a mi em va passar.

Jo en conversant amb ella,

Ja en vàreig plegar tard:

Quan vaig arribar a casa

Trobo el pare enfadat.

D'enfadat, si ho estave,

Que em volia pegar!

La trista de la mare

S'afanyave a plorar.

«Perdoneu, lo meu pare,

Si us he agraviat;

Car de tractar amb ella,

Per mi ja s'ha acabat!»

Jo havia viscut cego

Tota ma joventut

I ara, he cobrat la vista;

La que havia perdut.

I ara en festeja un altre

Que en fa, de cisteller.

Fa coves i cistelles

Que l'aigua no s'hi té.

Això pas m'acomode:

Ganivet de dos talls!

Car si no anés alerta,

M'hi podria fer mal...