La va trobar a una sala mig buida,
Buscant un somni, fugint del dolor,
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,
Aquella història va canviar-li el món.
Va perdreu tot, la partida i la vida,
Cada ciutat li esmicolava el cor,
Només el far del sud ella es mira,
Segueix la flama fins que res no es mou.
I empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.
Et donaria amor si poguessis tornar-me’n
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el mon si poguessis parlar-me.
Ho donaria tot si et pogués estimar.
Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sol,
Però cada cop amb un plor la perdia,
La llum s’apaga quant la sort es pon.
I el seu record s’estima en ciutats adormides,
I somnia fins l’alba el seu far sense vida trist.
Et donaria amor si poguessis tornar-me’n
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el mon si poguessis parlar-me.
Ho donaria tot si et pogués estimar.