El comte i la pastora lyrics

Hi havia un gran senyor

qui habitava el seu castell

i, a la vila, pas lluny d'ell

hi vivia un llaurador.

Una filla que en tenia;

era dolça, gran i bella

i el comte, perdut per ella,

sospirava nit i dia.

Perquè en tots aquells entorns,

no hi havia altra fadrina

que tingués cara tan fina

ni tantes gràcies ni dons.

I cada pic que la veia,

son amor li declarava

i ella, tot d'una es tornava,

com la grana de vermella!

Ell li va dir «robadora»

i cap a ella s'acostà;

no rep pas d'altra resposta:

-«Vós sou comte i jo, pastora!»

-«Jo per tu pastor seré:

de riqueses n'estic fart!»

-«Senyor comte, heu vingut tard,

un d'altre el meu cor ja en té!»

I el comte, fora de si,

se'n va anar dins el torrent

i, quan no veu passar gent,

es planta enmig del camí!

Ben aviat, veu comparèixer

un jovenet qui venia;

i era el jove que ell volia:

sa rancúnia el feu conèixer!

Li diu: -«Fillet, tu em fas nosa,

o tu em mates o jo et mat.

Un dels dos, d'aquest combat,

quedarà davall sa llosa».

L'espasa li ofereix;

no la vol de cap manera.

I el comte se'n desespera

i, amb l'espasa, l'envesteix.

Tot va passar tant de prompte...

I aquell jove llençà un crit

quan va sentir, dins el pit,

que ha ficat l'espasa el comte!

I el comte se la fa neta

amb los aigos del torrent

i, a en el mort, el du corrents

a enterrar dins una pleta...

I a les quatre nits després,

se n'hi va, ca la pastora...

I ella l'estimat enyora:

no en sap res d'aquell succés!

L'agafa per la mà blanca,

dins la cambra se l'enduu

i el comte, per més segur,

la porta amb gran força tanca.

La pobra pastora crida:

-«Oh, estimat meu, ajuda'm!»

I cau a terra esmortida,

de tot quant passa no es tem.

I per espai de set anys,

cada cop que s'hi en mirava,

el mirall li presentava

aquella taca de sang!