Amb el sol, que és molt blanc,
Sobre el mar que és molt blau;
Amb uns núvols molt blancs
Dalt el cel que és tan blau,
I rius que, inútilment,
Volen fer dolç el mar.
Rius mols secs, molt hostils,
Amb el cor ple d'atzar.
Amb pluja per atzar,
Amb qualcun cop de vent,
Amb el trot sobre el mar
Del Llevant inclement...
El clar país... El meu...
Tot de vells campanars
Entre cases i camps,
I tendríssims palmons
El Diumenge de Rams.
Tot de cares de sants
Pintades amb traç fort,
Que lluiten contra el temps
A cavall de la mort.
I camins plens de pols
Per on ve, indiferent,
La brisa de l'Oest,
La llum del sol ponent...
El clar país... El meu...
Amb aquest cel tan dur
Que el sol no és pot mirar,
Amb aquest cel tan alt
Que els ocells són distants,
Amb aquest cel tan net
Que ensenya a perdonar,
Amb aquest cel tan lluny
Que els homes són pagans.
Amb el fred vent del nord
Que arriba tramuntant,
Amb el fred vent del Nord
Que torna el cel brillant...
El clar país... El meu...
Amb pobles i ciutats
Que de Roma han nascut,
Amb homes jornalers
Portats pels trens del Sud.
Quan la parla és un clam,
Quan la parla és un fet,
Quan el poble és memòria
I el dret a viure, un plet!
Quan la brisa és somrís,
Quan el vent és discret,
Quan el vent ve del Sud,
Quan tot esdevé quiet....
El clar país... El meu...