D'una nineta, el jou,
Pateix el cavaller;
Tant trist i enamorat,
Que en perd el ser!
D'ella el castell,
Al lluny, n'esguarda el fosc contorn;
I una nit i una altra
Hi roda entorn...
I no té coratge, el míser,
Per avançar!
I un jorn i un d'altre hi passen,
Sense dur al bell aimador
El conhort ansiat!
Ai! Nina què n'has fet
Del cor que, al teu, retens presoner?
Vindrà un temps que enyoraràs
A eix qui sols per tu ha estat
Cavaller enamorat!