Al Cafè Antic, quan la cervesa
Desvetlla somnis pels senzills,
Pugem les vinyes amb les estrelles
I fem l'amor als déus humils
Ella té uns ulls de poesia,
Tu el cos de cirerer florit;
Qualcuns festegen na Maria
Mentre jo et guanyo al parxís.
Però a Bòsnia ja no hi neixen les flors,
Mentre aquí és Maig i en Sergi canta...
Plora el vent i ens sagna el cor
Per tant d'horror que ens separa!
Europa creix sobre els vostres morts,
Mercadejant sense vergonya;
Però la fredor d'aquest guinyol
Mai no hi serà, al cafè nostre.
Al Cafè Antic, el fum s'emporta
Temors i angoixes nit enllà,
Mentre amb el ritme de les converses
Roden les boles del billar.
I, quan la lluna a Sant Antoni
Busca el seu lloc entre els xiprers,
El poble sembla que se n'adoni
Que és allà dalt només per ell...
Però a Rio encara hi maten infants
I algú ha pagat per cada bala:
Compra el seu viure el poderós
Assassinant la misèria!
La nit estén el seu trist parany
Sobre els "meninos" qui tremolen...
Rostres que escruten la foscor
Cercant l'amor que enlloc troben.
Al Cafè Antic el temps reposa,
I els dits no en compten el neguit
Perquè, les cartes damunt el marbre,
Fan un dibuix massa bonic.
Temps a venir quan la tendresa
De tots plegats sigui el coixí;
Unint els somnis amb les estrelles,
Recordarem el Cafè Antic...