Sí un mar separa continents,
cent mars ens separen als dos.
Si jo pogués ser valent,
sabria declarar-te el meu amor
que en aquesta cançó desfà la meva veu.
Així és com jo tradueixo el meu amor.
Em diuen boig per no veure el poc que diuen que em dónes.
Em diuen boig per pregar-li a la lluna rere el vidre.
Em diuen boig si m'equivoco i t'anomeno sense voler.
Em diuen boig per deixar que el teu record em cremi la pell.
Boig, boig, boig, boig, boig,
boig, boig, boig.
Però si jo et pogués donar el petó
sabries quin mal fa aquest amor.
I podré invertir l'univers
per quedar-nos en el no res tu i jo.
Si un cas marxes
sense poder-te tocar,
em veig de nou fent parlar.
Em diuen boig per no veure el poc que diuen que em dónes.
Em diuen boig per pregar-li a la lluna rere el vidre.
Em diuen boig si m'equivoco i dic el teu nom sense voler.
Em diuen boig per deixar que el teu record em cremi la pell.
Boig, boig, boig, boig, boig,
boig, boig, boig.
Per a la meva bogeria no existeix cura que no sigui la teva boca
que obre el món,
que jo m'ensorro si te'n vas sola.
Em diuen boig per no veure el poc que diuen que em dónes.
Em diuen boig per pregar-li a la lluna rere el vidre.
Em diuen boig si m'equivoco i dic el teu nom sense voler.
Em diuen boig per deixar que el teu record em cremi la pell.
Boig, boig, boig, boig, boig,
boig, boig, boig.