El Bandoler lyrics

Era el segle XIX,

el seu nom Joan Serra

bandoler per vocació,

el seu mot: en La Pera.

Li agradava la sang

ben fresca i ben nova

per ferides brollant

i embrutint la roba.

Se sentien cridar

a les víctimes boges

per la por i el dolor

"pietat, pietat!"

- No em mateu!

Jo tinc dos fills i una esposa.

Us daré tot mon diner,

però no em claveu eixa daga!

- No em mateu!

Us demano per ma mare.

- Reseu l’últim "crec en Déu."

- Pietat, pietat!

I poc a poc

va clavant-li punyalades,

el seu mot era "en La Pera,"

bandoler per vocació.

L’endemà

davant la Verge del Carme

hi ha un home que està pregant

de dos ciris encén la flama.

I així,

per camins i muntanyes

se senten els forts crits

de la gent que en La Pera mata.

- No em mateu!

Jo tinc dos fills i una esposa.

Us daré tot mon diner,

però no em claveu eixa daga!

- No em mateu!

Us demano per ma mare.

- Reseu l’últim "crec en Déu."

- Pietat, pietat!

I altra cop

la Verge té una plegaria

i per l’ànima d’un mort

dos ciris ja tenen flama.

Però en Joan Serra

avui ja no ha tingut sort

dos soldats l’han agafat

i ara resta entre barrots.

I tothom de bon matí

veu la forca preparada,

en Lapera dóna un crit

es la última plegaria.

- Quan jo sigui ben mort

i penjat de l’alta forca

i defalleixi mon cor

i m’aneu a posar a la fossa

que algú resi una plegaria

davant la Verge del Carme

i que dos ciris tinguin flama.

Ningú ho va fer.