Recomençar, llavors
quin sentit té?
Fer l'amor, i doncs...
Jo em sento culpable amb tu,
només una mica
mes per mi ja n'és, de prou.
Ja no goso esguardar-te pas
i, perquè no?
No ha estat pas dins d'aquesta estança.
Em deixaves sempre sola
i Déu sap
quants cops he dit que no.
Tornar plegats, llavors...
Quin sentit té?
Recomençar, llavors
quin sentit té?
Fer l'amor, i doncs
quin sentit té?
No, no, no
les teves promeses
No, no, no
sempre les mateixes
No, no, no
I car «ara no puc pas, ara; ara no podria».
He sentit el cor a la gola;
malgrat això
potser ja hi era massa, d'endinsada.
Quan m'has tornat al pensament
ell i jo
ja n'érem, d'amants.
Tallar amb la resta
no ho saps pas,
m'ha costat més que mai.
Recomençar, llavors...
Quin sentit té?
Tornar plegats, llavors...
Quin sentit té?
Fer l'amor, i doncs...
Quin sentit te?
No, no, no
les teves promeses
No, no, no
sempre les mateixes
No, no, no
I car «ara no puc pas, ara; ara no podria».