Ja ho sé que puc estar tranquil,
confio en la teva sinceritat
i si no dormo i sóc encara despert,
és perquè et trobo a faltar… tan sols això.
Com sempre et dono la meva confiança;
fer-me mal... tu no ho faries mai
i, encara que la teva absència em crema una mica,
no és res, sí, ho sé
res de res, sí... però...
On vas
quan no estàs amb mi?
Què fas
quan no estàs amb mi?
Tu no saps
el que em passa;
tu no saps
el que penso ara.
Digues-me si
són tan sols ombres i res més,
aquelles que
veig al teu voltant,
quan no estàs amb mi, no estàs amb mi?
Segur és tan sols una impressió,
no pot ser res d’altre, no pot;
és tan sols el fruit de la meva imaginació,
tan sols això, sí, ho sé,
n’estic segur, sí... però...
On vas quan no estàs amb mi?
Què fas
quan no estàs amb mi?
Tu no saps
el que em passa;
tu no saps
el que penso ara...
no ho saps.
I em demano encara...
On vas,
amagada en un cel negre?
Què fas?
Digues-me que no és la veritat, que no ets tu…
Digues-me si
són tan sols ombres i res més,
aquelles que
veig al meu voltant,
quan no estàs amb mi, no estàs amb mi?
Em moro quan no estàs amb mi.