Jo em dic Pasquale Cafiero
i sóc cap de presó, escolti
jo em dic Cafiero Pasquale
sóc a Poggioreale d'ençà el 53
i al centèsim pany
al vespre em sento com un drap
per fortuna a l'ala especial
hi ha un home genial que parla amb mi.
Tot el dia amb quatre infames
bandits, aprofitats, cornuts i lacais
tothora amb aquesta gentola
que escup amenaces i s'emprenya amb mi
però a la fi m'assec com un senyor
em descordo i llegeixo el diari
demano consell a don Raffaè
m'explica què pensa i bevem el cafè.
Ah, que bo el cafè
fins i tot a la presó el saben fer
amb la recepta que a Cicirinella,
company de cel·la, li ha donat la mama.
Primera pàgina vint noticies
vint-i-una injustícies i l'Estat que fa?
es consterna, s'indigna, es compromet
llavors llança la tovallola amb gran dignitat
M'hi trenco el cap, m'eixugo el front
per fortuna hi ha qui em respon
a aquell home distingidíssim i immens
jo demano consell, a don Raffaè.
Un gentilhome que té sis fills
ha demanat una casa i ens dóna consells
mentre l'assessor, que Déu el perdoni,
dins una caravana cria visons.
Us basta un moviment, una veu
que a aquest Crist li llevin la creu.
Amb respecte, s'han fet les tres
voleu el suquet de taronja o el cafè?
Ah, que bo el cafè
fins i tot a la presó el saben fer
amb la recepta que a Cicirinella,
company de cel·la, li ha donat la mama.
Ah, que bo el cafè
fins i tot a la presó el saben fer
amb la recepta de Cicirinella,
company de cel·la, igualet al de la mama.
Aqui hi ha inflació, devaluació
i la bossa la té qui la té
jo no tinc més que aquest sou
i una loteria si somio amb el pare
Afegeix la meva filla Innocència
vol marit, no té paciència
no us demano gràcia per mi
us afaito la barba o us l'afaiteu sol?
Vós teniu un abric color camell
que al maxi-procés éreu el més bell,
un trajo marró de ratlles
així ens ha semblat per televisió
per aquestes noces us prego Exel·lència
me'l deixeu per fer bona planta
jo ja tinc les sabates i l'armilla
voldríeu el Campari o voldríeu el cafè?
Ah, que bo el cafè
fins i tot a la presó el saben fer
amb la recepta que a Cicirinella,
company de cel·la, li ha donat la mama.
Ah, que bo el cafè
fins i tot a la presó el saben fer
amb la recepta de Cicirinella,
company de cel·la, igualet al de la mama.
Aquí no hi ha més decòrum, les presons d'or
però qui les ha mai vistes, qui sap
aquestes són fastigoses i per això els dolents
tenen l'immunitat
don Raffaè políticament
jo us ho juro seríeu un sant
però aqui dins vós pagareu
i fora aquests altres s'ho passaran bé.
A propòsit, tinc un germà
que fa quinze anys que no treballa
que ha fet cinquanta concursos
noranta sol·licituds i dos-cents recursos
vós que doneu suport i feina
Eminència us beso i us imploro
Que dorm amb la mare i amb mi
Quina crema d'Arabia que és aquest cafè.