Quan res indicava
que la vida que portava
anés a canviar així de ràpid,
doncs era més vella que el vells del parc.
Quan els dies no passaven
i parlava només de la salut,
et veié al carrer, i et reconegué
dels nostres temps de joventut.
No t'havies casat,
no tenies ningú
i deies ser feliç així,
Que de l'única dona
de qui t'havies enamorat de veritat,
però que ja tenia la seva mitja taronja,
era de mi.
I dormim encaixats,
dos enamorats
sense temps per perdre.
Cabells blancs malgirbats,
peus entrellaçats,
ara ja sense por a dormir.
I jo que creia
que la vida només ens donava
un amor així una sola vegada.
T'abraço fort
i anem del bracet
perquè tots vegin el que la vida ha fet.
I dormim encaixats,
dos enamorats
sense temps per perdre.
Cabells blancs malgirbats,
peus entrellaçats,
ara ja sense por a dormir.