Bé, el matí s'havia acabat,
Hi havia llàgrimes al volant, gotejant al seient,
Diverses hores o diverses setmanes,
Tindria la cara de dir que són igual de desoladors.
És el principi del final,
El cotxe marxà turó amunt i va desaparèixer a la corba,
Pregunta-ho a qualsevol, et diran que és en aquests temps que comencen,
Les ruptures,
Les separacions,
Aferra't al teu cor.
I fes-me un favor i trenque'm el nas,
O fes-me un favor i digue'm que marxi,
O fes-me un favor i para de fer preguntes.
Ella s'allunyà amb les sabates descordades,
I amb els ulls totalment vermells, podies veure que vam plorar,
I vaig mirar i esperar fins que ella fou a dins,
Forçant un somriure i dient adéu amb la mà.
La curiositat es torna una càrrega excessiva,
Massa pesada per aguantar-la,
Massa pesada per aguantar-la,
La curiositat es torna una càrrega excessiva,
Massa pesada per aguantar-la,
T'obligarà a ser fred.
Fes-me un favor i demana'm ajuda si ho necessites,
Ella digué, "Fes-me un favor i deixa de llençar-te flors"
I per esquinçar els llaços que ens uneixen,
Potser "Veste'n a pastar fang" és massa amable,
Potser "Veste'n a pastar fang" és massa amable.