Per Nadal ens atipem de tant menjar
que al final et surt per les orelles.
A casa ens posem tots a cuinar..
Avi, digui’m què vol per dinar?
– No ho sé… Què hi ha?
Hi ha canalons, carn d’olla i ous farcits,
patates al caliu i aperitius.
Truquen a la porta i arriba el meu germà.
– Hola! Què hi ha per dinar?
Hi ha canalons, carn d’olla i ous farcits,
patates al caliu i aperitius.
i això només de primer plat!
Perquè també tenim conill rostit,
escamarlans i pollastre farcit.
Truquen per telèfon: la tieta arriba tard.
– Per cert, què hi ha per dinar?
Hi ha canalons, carn d’olla i ous farcits,
patates al caliu i aperitius.
i això només de primer plat!
Perquè també tenim conill rostit,
escamarlans i pollastre farcit.
i espera que no s’ha acabat!
Perquè de postres hi ha torrons, de durs i de tous, perquè els padrins puguin menjar,
braç de gitano, polvorons,
neules i figues i bombons.
– ….Ai! Que m’havia quedat adormit…Què dius que hi ha per dinar?
Hi ha canalons, carn d’olla i ous farcits,
patates al caliu i aperitius.
i això només de primer plat!
Perquè també tenim conill rostit,
escamarlans i pollastre farcit.
i espera que no s’ha acabat!
Perquè de postres hi ha torrons, de durs i de tous, perquè els padrins puguin menjar,
braç de gitano, polvorons,
neules i figues i bombons.
Les vuit del vespre i encara som a taula,
hem menjat tant que no ens podem ni moure!
Però estem contents perquè un altre Nadal
està reunida la família i fem gresca
tots feliços, però ja us dic que no calia tant menjar!