Mai més la naturalesa del matí
i la bellesa artificial de la
ciutat
en un edifici sense finestres.
He dibuixat els ulls d'ella.
entre rastres de bala
i el llum del televisor.
Els meus ulls tenen fam d'horitzó,
la seva cara és un mirall sense promeses.
Per desembres travesso
oceans i deserts,
veient la mort així tan a prop,
i la meva vida a les seves mans.
El tren se'n va en una nit sense estrelles,
el dia torna, i ni jo, ni tren,
ni ella.
Mai més la naturalesa, mai més...