A Maria si dd’apu nau de nosu, dd’apu contau su pecau nostru,
e issa at prantu e m’at perdonau e m’at arriciu torra cun issa
e at nau chi si mi praxit sa libertadi, de imoi a innantis mi lassat liberu.
Ma no est cussu chi ‘ollu deu, e a Maria no dda bollu prus biri prangendi.
O dimònia, dimònia, lassamì stai,
dimònia, lassamì perdi,
toca, lassamì a solu
chi bollu torrai a domu.
Maria est apetendi e prangendi in sa domixedda nostra faci a mari.
Fintzas a pustis chi dd’apu offèndia, Maria m’istimat ancora.
Dimònia, bastat diaici, no m’as a trampai prus cun is trassas tuas
Poita ca deu no bollu abarrai, m’indi ‘ollu andai,
nara, fèmina, lassamì su bratzu.
O dimònia, dimònia, lassamì stai,
dimònia, lassamì perdi,
toca, lassamì a solu
chi bollu torrai a domu.
Dimònia, ses mala che barrera coraddina niedda,
che su ‘entu chi portat s’unda longa
tui portas tristura e disprexeri,
m’indi fais sbrigungiai ananti de Maria,
agiumai no arrennescemu mancu a si ddu nai.
Su xelu ge no est aici scuriu, Maria mi ‘olit ancora,
Maria m’ind’at bogau sa mazina tua.
O dimònia, dimònia, lassamì stai,
dimònia, lassamì perdi,
toca, lassamì a solu
chi bollu torrai a domu.
Seu currendi in s’oru ‘e mari,
currendi lestru che bentu.
Ndi funti prexaus fintzas is caus
de mi biri torrendimindi a domu.
Mai prus s’ind’apu a fai calai
una làgrima de is ogus.
In sa praja innia in bàsciu seu biendi
su chi mi pertocat a mei,
sa chi deu bollu prus de chinisisiat.
O dimònia,
dimònia, no mi pòngias avatu.
Dimònia, lassamì perdi,
toca, lassamì a solu.
M’indi seu torrendi a domu.