Com un cel d'Hivern
a les seves nits clares, s'hi abandona.
Com un tro
mor tan aviat com ressona.
Com una font clara
s'obre a la mar i, així, s'hi fusiona;
com un tros de carn
ens fa homes.
Quan dos «ells» es toquen
tots els nostres sentits s'enrecorden
de que un petó en fa, de dos éssers,
dues ànimes unides gairebé eternament.
Quan dues «elles» es toquen
tot en nosaltres deixonda
a l'evidència de que l'amor
ha fet, aquest cop, tota la diferència.
Tan inseparables com
ho són les arrels i els immensos arbres
quan els vents i tempestes
se n'en fumen i s'obstinen...
Les caravanes passen,
borden els gossos atuïts per la guerra...
I tot en lliurar els nostres secrets,
l'odi s'enfuig.
Quan dos «ells» es toquen
tots els nostres sentits s'enrecorden
de que un petó en fa, de dos éssers,
dues ànimes unides gairebé eternament.
Quan dues «elles» es toquen
tot en nosaltres deixonda
a l'evidència de que l'amor
ha fet, aquest cop, tota la diferència.
Quan dues «elles» es toquen
tot en nosaltres deixonda
a l'evidència de que l'amor
ha fet, aquest cop, tota la diferència.
Les ànimes bessones són immortals
més enllà (dels pronoms) «ell» o «ella».