Seguda a l'andana
el meu cos tremola i puc veure,
que mes enllà xiula el vell tren
com ombra de l'ahir.
No serà fàcil ser
novament un sol cor,
sempre havía estat una meitat
sense saber la meva identitat.
No m'enduré cap imatge d'aquí,
marxaré nua igual que vaig néixer.
he de començar a ser jo mateixa i saber
que en sóc capaç i que camino pel meu peu.
Sempre havia estat una meitat,
sense saber la meva identitat.
No m'enduré cap imatge d'aquí,
marxaré nua igual que vaig néixer.
he de comencár a ser jo mateixa i saber
que en sóc capaç i que camino pel meu peu.
Des de la meva llibertat
sóc forta perquè sóc volcà,
mai no em van ensenyar a volar
però el vol he d'alçar.
Mai no em van ensenyar a volar
però el vol he d'alçar.